II JORNADES DE DEBATS INTERUNIVERSITÀRIES D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA
EL FETS DE MAIG: REVISIÓ HISTORIOGRÀFICA
25 de Maig de 2007
Museu d’Història de CatalunyaSala d’ActesOrganitza: Grup d’Estudis d’Història Social i Cultural (Universitat Autònoma de Barcelona)
Aquestes Segones Jornades de Debats es proposen reflexionar sobre els enfrontaments del maig de 1937 a Catalunya, contrastant perspectives i sensibilitats diverses i aportant nous elements d’interpretació fonamentats en la recerca recent, en la línia de “repensar” un fet cabdal, no per conegut prou comprés, de la nostra història contemporània
Programa
10.00 Ferran Gallego (UAB)
10.30 Francesc Bonamusa (UAB)
11.00 Descans
11.15 Susana Tavera (UB)
11.45 Josep Sánchez Cervelló (URV)
12.15 Josep Puigsech (UAB)
12.45 Debat
16.00 Andreu Mayayo (UB)
16.30 Pelai Pagès (UB)
17.00 José Luis Martín Ramos (UAB)
17.30 Debat
Les Primeres Jornades Interuniversitàries de Debats d’Història Contemporània es van celebrar el curs 2005-2006, organitzades conjuntament pel Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Departament d’Història de la Universitat de Girona. El tema a debat va ser en aquella ocasió la Segona República (1931-1939), i les ponències presentades poden ser consultades a http://republica-republicanisme.uab.es/
El Grup d’Estudis d’Historia Social i Cultural (GEHSIC), està integrat per professors i professores de l’àrea d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona que des d’interessos diversos comparteixen un plantejament plural de la recerca tot marcant-se tres direccions fonamentals de treball:
a) La relació entre nació i estat pel que fa a les cronologies i ritmes del doble procés de construcció de la nació i de construcció de l’Estat. Això comporta l’estudi de tota mena de nacionalismes, producte de la forma com s’han materialitzat aquests processos.
b) La tensió marcada per la revolució i la contrarevolució, expressada per la dinàmica de la revolució liberal i de la contrarevolució legitimista en el transcurs del segle XIX, els projectes de construcció de la democràcia al segle XX, les alternatives de revolució social i les opcions de l’autoritarisme dretà, molt especialment les formulades pel feixisme a l’època d’entreguerres i el nacionalpopulisme de les darreries del segle XX i principis del XXI.
c) La presència del moviment obrer com alternativa social emancipadora i la diversitat de respostes davant dels profunds canvis que comporta la societat capitalista. Això implica, entre d’altres, l’ampliació de la ciutadania a través de les lluites pel sufragi universal, la incorporació de la dona i els joves com a nous subjectes polítics i de consum, la creació d’espais de sociabilitat aliens a l’Estat, i la politització convencional del món laboral a través de les vies que ofereix el sistema i la sindicació obrera, la formulació de projectes alternatius.
La relació actual de membres del grup és la següent:
Ramon Alquézar Alejandro Andreassi Francesc Bonamusa Esteban Canales Just Casas Francesc Espinet Pere Gabriel Ferran Gallego José Luis Martín Antonio Moliner Francisco Morente Jordi Pomés Josep Puigsech Josep Puy Anna Sallés Manuel Santirso Joan Serrallonga Josep Mª Solé Ll. Ferran Toledano Ana Yetano
Los días del 18 al 20 de abril de 2007 se ha celebrado en el campus de Albacete de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM) la reunión del Proyecto Coordinado del Plan Nacional de I+D+i El largo camino hacia la democracia: Cambio económico, movimientos sociales y construcción identitaria en la España meridional (1959-1979), coordinado por el Dr. Julio Pérez Serrano, de la Universidad de Cádiz. La organización del encuentro corrió a cargo de los compañeros del Seminario de Estudios de Franquismo y Transición (SEFT), de la UCLM, del que es responsable el Dr. Manuel Ortiz Heras.
En este proyecto se integran seis subproyectos y con él se persigue el análisis de los movimientos sociales durante el segundo franquismo y los años de la Transición a la democracia en el conjunto de la España meridional. El proyecto persigue el objetivo de evaluar qué papel desempeñaron estos movimientos en el proceso de cambio político y de construcción identitaria que permitió la instauración de un nuevo régimen, representativo y autonómico, tras la muerte de Franco.
El buen clima que presidió en todo momento la reunión de Albacete es un elemento muy positivo que confirma el acierto de haber emprendido juntos este camino. En este encuentro, el primero de los dos que el equipo tiene previsto celebrar este año, se ha dado un importante paso adelante en la ejecución del proyecto, al haberse establecido el plan de actuación y el reparto de tareas. En la reunión estuvieron presentes investigadores de los seis equipos participantes, correspondientes a las Universidades de Almería, Cádiz, Castilla-La Mancha, Extremadura, Granada y Murcia, que abarcan las cuatro Comunidades Autónomas que conforman la España meridional. Junto a los profesores mencionados en el encabezamiento, los coordinadores de los restantes subproyectos son: el Dr. Francisco Cobo Romero (UGR), la Dra. Carmen González Martínez (UM), el Dr. Rafael Quirosa-Cheyrouze (UAL) y el Dr. Juan Sánchez González (UNEX).
Comentarios recientes